Esse letra de Serrat Joan Manuel já foi acessado por 106 pessoas.
Fou
un vespre de setembre
tot caminant per l'herba
on em van sorprendre les fades
per primera vegada.
On òlibes, arbres i abelles
em xiulaven a cau d'orella
i l'herba
jugant entre els meus dits,
em despullava l'ànima a petons,
m'estroncà les ferides
i em va escombrar la pols.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més llum a les fosques
del meu vell trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes esquerdes
com caminar per l'herba...
Per això
torno sovint al paratge
on es fa dolç l'oratge
per sentir a Venus a la vora
on la vida s'olora,
on la pell se m'enlaira i jugo
a la 'xarranca' amb set núvols
i l'herba
pergunta pels amics
i per les orenetes que han fugit
mentre em fa pessigolles
entre el cor i els dits.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més llum a les fosques
del meu vell trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes tantes esquerdes
com caminar per l'herba.
Para enviar você precisa efetuar um cadastro gratuito no site. Caso já tenha um cadastro, acesse aqui.
Acesse agora, navegue e crie sua listas de favoritos.
Entrar com facebook Criar uma conta gratuita
Comentários (0) Postar um Comentário