Esse letra de Joan Manuel Serrat já foi acessado por 131 pessoas.
No hi ha rialles, sols hi ha plors. No hi ha cançons, sols hi ha gemecs. Sembla que tot vagi de dol en aquest racó mariner. A la taverna, els pescadors estan tots muts, no diuen res, i les comares, a l'església, preguen per l'avi. Tothom anirà a l'enterrament, tothom dirà: «què bo que era!»
Tothom sabrà parlar-ne bé, potser algú plorarà de pena. Però no d'amor, perquè, al vell, d'amor, tan sols li'n van donar la barca, el cel i els aparells, la xarxa, el vent i el blau del mar. L'endemà tot ha canviat, car ningú no pensa en el vell.
Els pescadors són a la mar, els minyons juguen pel carrer. Però a la platja, plena ahir, sols una barca hi ha restat, amb una xarxa que mai més no tornarà a besar la mar. No tornarà a besar la mar, mai més.
Para enviar você precisa efetuar um cadastro gratuito no site. Caso já tenha um cadastro, acesse aqui.
Acesse agora, navegue e crie sua listas de favoritos.
Entrar com facebook Criar uma conta gratuita
Comentários (0) Postar um Comentário